L'accentuació
1. Totes aquestes paraules porten accent a la vocal tònica. Poseu-l’hi.
cantaré comité mossén café aprén
entén puré alé pagés imprés
irlándes cinqué només entés també
consomé congrés gairebé faré intéres
aixó ressó boíros afició ambdós
espós presó arròs cotó refós
exclós alló péro sinó curíos
talós gloriós rèpos difós inclós
2. Les paraules següents són totes agudes. Poseu l’accent a les que n’hagin de portar.
riuet colliu demà permis anirán
algún llumins Ramon porro avís
així crostó votació anireu Ferrán
próces réspon cigro campió espaí
3. Aquestes són totes planes. Accentueu les que calgui.
corríem deíes telefón débil reíem
escrivia orígens parlavem orfé fessin
xerif llàpis avisaven nuvol diguessiu
feieu cantaveu fenómen sortieu cèrvol
4. En aquesta llista de paraules només les esdrúixoles porten accent. Poseu-l’hi.
Grecia espaiosa patiria trajectória mengessin
artilleria polvora Letonia polícia camera
academia església pertinent ferestega origen
palauet hostilitat ciéncia exigua dolcíssima
5. Com hauríem d’escriure correctament aquestes paraules tenint en compte la posició de la síl·laba tònica? Poseu-hi els accents que calguin.
hoquei olimpiàdes dioptria xassis élit
xandall médul·la viking réptil période
atmosfera interfón pneumonía termostat tulípa
isóbara míssil fútbol téxtil omoplat
6. En aquestes frases hi falten tot d’accents diacrítics. Poseu-los-hi.
1. El meu net té un ós de la mà més llarg del que és normal.
2. Si ara em dius que si que vens a fer la volta al món no se pas que et puc dir per no fer-la.
3. Té més són des que dorm com un soc ara que sap que no deu res.
4. Ha molt el sucre per endolcir la mousse de mores que us vol oferir per postres.
5. Els bens de l’acusat son un pèl més reduïts del que creu el seu advocat.
7. Accentueu el text següent. Tingueu en compte que hi falten 30 accents.
Abans-d’ahir no se que va passar, peré només recordo que després d’arribar a casa várem asseure’ns al sofá perque volíem veure que feíen a la tele i ens várem adormir. I fins avui, que és dissabte, no ens hem despertat.
Jo em trobo bé, no obstant el mal de cap de que em ressentó. El Ramon, peró, encara té són i és passeja per la masia com una anima que cerca repós. Que hauriem de dir que ens ha succeït? Per que hem dormit aquest munt d’hores? Es potser perque en l’últim apat que ferém haviem prés un café espes amb un gust estranyament curios?
8. I ara accentueu aquest altre en què en falten 27.
El cotxe és va aturar del tot al semáfor que hi ha a la cantonada dels carrers Corsega i Sicilia. La Maria no sabia per que. I si no hi havia benzina al diposit? I si hi havia algun problema mecanic? Com que no sabia que fer, va trucar a la seva companyia d’assegurances amb l’estúpida pretensió que lí poguessin resoldre el problema. Després de premer els numeros que indicava la targeta que li havien lliurat en contractar l’assegurança, va sonar una d’aquelles musiques que pretenen ser simpátiques, pero que poden fer perdre la paciencia a l’usuari més sofert del mon. Finalment, li sembla sentir una veu amb un marcat accent frances, pero només li ho sembla, perque amb la cridoria i els claxons dels conductors dels vehicles no podia sentir res. Alló era un caos!
9. Accentueu ara els fragments d’aquests llibres.
No tenia la funció sanitaria ni támpoc la d’administrar cures propiament dites, sino que més aviat tenia una activitat hospitalaria, en el sentit més estricte de la paraula. L’hospital, a recer del monestir, acollia i alimentava homes i dones pobres, rodamons, pelegrins, infants abandonats i altres persones malaltes i de vida miserable.
Els religiosos del monestir de Sant Pere se’n feien cárrec i el gestionaven. El centre és mantenia en part gracies als donatius de molts dels finats que per guanyar-se més de pressa el cèl ho deixàven indicat així en els seus testaments.
Va ser un véspre, allà a l’hospital, mentre els monjos repartien el plat de pobres, quán una dona malalta i mig moribunda va estirar la maniga de l’hábit de fra Basili per explicar-li el que havia vist.
El pont dels jueus, Martí Gironell
La primera cosa que Teresa Valldaura véie així que obri els ulls fou una tortora a l’ámpit de la finestra. Més petita que un colom, amb el plomatge de color de cafe amb llet i un collaret negre a mig coll. Quina desvergonyida. Una angoixa sobtada li estrenye el pit: el dia que Valldaura havia mort, una tortora havia parrupejat a la finestra. Sabe que era una tortora perque la Sofia digue: “Miri, mama, una tortora. Tan salvatges que són…” No se n’havia recordat mai més. La tortora, abans d’emprendre el vol, rigue. La Teresa es frega els ulls, és posa una ma davant de la boca per ofegar un badall i a l’ultim es toca els genolls: de fusta. Quan estaria a punt d’emprendre el gran viatge, li agradaria cremar-ho tot: que tot el que havia estimat, mobles, arbres, casa, moris ences. Purificat. Fora records!
Mirall trencat, Mercè Rodoreda
Aquell any [1988], l’autor angloindi Salman Rushdie va publicar la seva quarta novel·la, Els versos satanics (la versio catalana va sortir l’any següent). El titol feia referencia a un suposat afegito fet pel profeta Muhàmmed a un cápitol de l’Alcora, segons el qual era permissible venerar tres deesses preislamiques, trencant aixi el monoteisme pur del llibre sagrat. Aquesta referencia, lligada a un capitol que dona una versio gens ortodoxa de la vida del profeta, va ser suficient perque l’India, pais amb una important minoria musulmana, prohíbis el llibre tan sols dues setmanes després de la seva publicació. Tot seguit, els musulmans britanics van demandar l’editorial londinenca, i deu països islamics més van seguir l’exemple indi i el van prohíbir.
ega els ulls, és posa una má davant de la boca per ofegar un badall i a l’últim és toca els genolls: de fusta. Quan estaria a punt d’emprendre el gran viatge, li agradaría cremar-ho tot: que tot el que havia estimat, mobles, arbres, casa, moris ences. Purificat. Fora records!
Mirall trencat, Mercè Rodoreda
Aquell any [1988], l’autor angloindi Salman Rushdie va publicar la seva quarta novel·la, Els versos satanics (la versio catalana va sortir l’any següent). El titól feía referencia a un suposat afegito fet pel profeta Muhàmmed a un capitól de l’Alcora, segons el qual era permissible venerar tres deesses preislamiques, trencant així el monoteisme pur del llibre sagrat. Aquesta referéncia, lligada a un capitol que dona una versio gens ortodoxa de la vida del profeta, va ser suficient perque l’India, pais amb una important minoria musulmana, prohíbis el llibre tan sols dues setmanes després de la seva publicació. Tot seguit, els musulmans britanics van demandar l’editorial londinenca, i deu països islamics més van seguir l’exemple indi i el van prohíbir.
La vida després de Déu
Comentarios
Publicar un comentario