Ortografía lengua castellana Completa los huecos: a) Escribe las oraciones colocando “b” o “v” en su lugar correspondiente. Sabía vien que me volvería a escribir. Estaba prohibido subirse a los árboles. Suscribirse a algunas revistas interesantes es buena idea. Describía maravillosamente las bellezas de la naturaleza. El vandido distribuía entre los pobres lo que robaba a los ricos. El ser precavido le sirvió mucho en la vida. Algunas hierbas hervidas sirven como medicina. b) Escribe las oraciones colocando “g” o “j” en su lugar correspondiente. Por lo general, siempre hay mucha gente a esas horas. La célebre y legendaria actriz era muy fotogénica. La agencia de viajes nos exigió la documentación oportuna. Era urgente la intervención de los agentes de la autoridad.genaro era un genio de ideas geniales. Fue generoso al ofrecer berengenas a todos los presentes. El género de algunos nombres origina, a veces, dudas. c) Escribe las oraciones colocando “x”...
Entradas
Comprensió lectora 4 L’evolució Avui dia fins i tot els nens saben que els nostres avantpassats tenien una pinta ben diferent de la nostra. Tenien pèls per tot el cos, la boca més ampla i uns ossos molt marcats damunt els ulls. Alguns dibuixos els representen vestits amb pells, i en altres es veuen sense res al damunt, tret d’un os a la mà. En aquestes representacions veiem que s’assemblen més als micos que a les persones actuals, i això no és cap casualitat. Va ser un científic anglès, Charles Darwin, qui ens va obrir els ulls amb relació al llarg camí de l’evolució. Com ha passat amb molts altres personatges famosos, Darwin no va ser cap estudiant exemplar, sinó més aviat al contrari: «Una vergonya per a la família», com deia el seu pare. Quan va anar a la universitat, també s’hi va avorrir com una ostra i, en comptes d’estudiar, s’estimava més anar a passejar i a caçar o anar de gresca amb els seus esbojarrats amics. I tot i això, gairebé no trobem cap altr...
Comprensió lectora 3 Nit de dissabte Era dissabte: el dia que els pares sortien a la nit. –On aneu, avui? –va preguntar l’Anton a la tarda, mentre la seva mare s’estava arrissant els cabells al bany. –Ah! –va dir la mare–, primer anirem a sopar i després, no ho sé, potser anirem a ballar. –Com que no ho saps? –va fer l’Anton. –Encara no ho sé –va dir la mare–. Tan important és per a tu? –Nooo – va dir l’Anton. Preferia no dir que volia veure la pel·lícula de policies que començava a les onze. Però la seva mare ja l’havia clissat. –Anton –va dir girant-se per poder-lo mirar cara a cara–, no deus pas voler mirar la televisió... –Però, mare –va dir l’Anton–, com se’t poden acudir aquestes coses? Per sort, la seva mare s’havia tornat a dedicar al seu pentinat, i no veia com l’Anton es tornava vermell. –Potser també anirem al cinema –va dir ella–. De totes maneres no tornarem abans de les dotze. S’havia fet de nit i l’Anton estava sol a casa. Anava en pijama i s’havia ...
Comprensió lectora 2 Jugar a la societat de la informació Els adults acostumen a parlar dels videojocs de forma negativa, fixant-se només en aspectes com la violència. Però de videojocs n’hi ha de moltes menes, i els violents són només una minoria (tan sols el 4% dels 8.522 videojocs publicats el 2007 eren per a més grans de 18 anys). En aquest article ens centrarem en els aspectes positius dels videojocs, uns programes que, si es fan servir de forma racional, ofereixen infinites opcions per divertir i aprendre de forma gairebé inconscient. La majoria d’experts en la matèria coicideixen que, davant la contemplació de la televisió, que, un cop seleccionat el canal, deixa molt poca iniciativa a l’espectador (per no dir gens), els videojocs representen un repte continu per al jugador, que, a més d’observar i analitzar l’entorn, ha d’assimilar i retenir informació, fer raonaments inductius i deductius, construir i aplicar estratègies de manera organitzada i desenvolupar...
Comprensió lectora L’òpal: una gemma maleïda L’òpal és un mineral bastant comú però amb la particularitat que algunes de les seves varietats són gemmes amb molta tradició i al mateix temps molt preuades. Curiosament, mentre que en algunes cultures occidentals es considera portador de malastrugança, les orientals creuen que afavoreix la bona sort. La seva composició (silici i oxigen) el fa molt proper al quars i, de fet, els exemplars massius dels dos minerals no sempre són senzills de diferenciar. Respecte al quars, però, té dues diferències fonamentals: l’estructura, que és molt desordenada, i el fet que conté molècules d’aigua. L’òpal es pot presentar de formes molt diverses. Sempre és massiu (no forma cristalls), però la seva coloració permet diferenciar diverses varietats, des de la més vulgar (resinita) fins a la transparent i incolora (hialita) i a les més acolorides com l’òpal de foc, de tons vermells o ataronjats, i l’òpal noble, amb fantàstics canvis de...
Josep Pla 1. Fes un resum d'aquest text. 2. Què creus q 1. Fes un resum d'aquest text. 2. Què creus què vol dir amb la frase "Fer-se totes les il·lusions possibles"3. Cerca informació sobre qui era Josep Pla. Penja imatges seves i de la seva obra.4. Explica cada una de les reflexions que tens aquí avall. Quina t'ha agradat més? Per què? Quien era ¿Josep Pla?: fue un escritor y periodista español con lenguas catalanas y castellanas. La frase de "Fer-se totes les il·lusions possibles": Vol di que en fer-se totes les il·lusions possibles i no creure en cap. Decepcionant, depriment. Fer-se totes les il·lusions possibles 14 reflexions de Josep Pla, que deia: «no us deixeu enlluernar mai per les frases brillants» Yo pienso que significa que no nos tenemos que dejar llevar por frases bonitas, por que una frase bonita no te va a solucionar los problemas. Josep Pla Especial: Tast editorial Arxivat a: Bibli...
Ja arriba la primavera "Preneu les roses abans no s’esfullin." PRENEU LES ROSES Mi/reu/, és/ tan/ sols/ un/ mo/ment/. Con/tem/pleu com/ en/tra/ la/ pri/ma/ve/ra/ de/ sang/ ver/da Pre/pa/ro/ el/ meu/ qua/dern/ per/ es/criu/re/ una/ es/to/na so/bre/ a/quest/ fe/no/men/ que/ a/rri/ba/ en/ si/len/ci. Pot/ser/ un/ vent/ lleu/, pot/ser/ un/ mes/tral mou/rà/ les/ fu/lles/ de/ les/ mè/li/es de/ les/ mo/re/res/ i/ dels/ a/ve/lla/ners por/ta/rà/ el/ per/fum/ dels/ ja/cin/ts/ a/ les/ pla/ces so/bre/ tom/bes/ re/cents/, so/bre/ les/ o/bli/da/des i/ re/cor/da/rà/ a/ vius/ i/ morts/ que/ en/ a/quest/ mes/ de/ març hi/ ha/ un/ dia/ que/ en/ di/uen/ dels/ po/e/tes/. De/ la/ po/e/si/a Tols/toi/ va/ es/criu/re/ Re/sur/rec/ció/, la/ con/tun/dent/ en/tra/da a/ la/ for/ça/ del/ viu/re/ i/ a/ l’am/bi/ció/ dels/ ho/mes tot/ en/ una/ so/la/ pà/gi/na/, la/ pri/me/ra Oh/, sí/, lle/giu/-la/. Per/què/ si/ al/gu/na/ co/sa/ cal/ que/ di/gui/ el/ po/et/a és/ que/ la /vi/da/ tor/na/ i/ es...